Blogia
García y Adell

N'ha fet més que Cassola

N'ha fet més que Cassola

http://www.terra.es/personal/bielsa/lladres/cassola.htm

A Celedonio García y José Antonio Adell por sus "Historias de bandoleros aragoneses"
Lola Bielsa Masdeu "Sabata" 

Felip Bes Saun, Cassola, va nàixer a Batea lo 14 de setembre de 1.833, poc abans d'encomençar la primera guerra carlista. Fill de Maria Saun i Miquel Bes, destacat voluntari lliberal que va defensar Gandesa dels permanents atacs carlistes.

D'ell o de su pare se parle a:- Notícia d'història de Gandesa, Joan Baptista Manyà. Impremta Algueró, Tortosa, 1.963.
- Els setges de Gandesa i el castell de Móra d'Ebre, (1836-1838). Artur Blade i Desumvila. Editorial Dalmau, 1970.
- Reculls històrics de la ciutat de Gandesa. Joaquim Vidal i Font. Ajuntament de Gandesa 1.989.
- Historia de la vida y crímenes de Felipe Bes (a) Casola. Tomás Martí, exclaustrat de la Orden de San Francisco. Escrit i editat per encàrrec de la família Figueres. 
"En plena primera guerra Carlista els assetjats a Gandesa no tenien menjar i un component de la companyia de voluntaris de Batea juntament amb 8 voluntaris, anaren a Saragossa a la recerca de menjar i, amb penes i treballs sortiren feliçment d'aquesta aventura...
Però en passar comptes -Miquel Bes, "Cassola"- no queda satisfet de la distribució que en feu el capità D. Pau Figueras i es produí la adversió de casa Casola contra casa Figueras, considerada com a usurpadora de béns del convoi (N.H.G., pàg. 170)... i esclataren els instins vengatius d'un fill de Miquel Bes i vingueren les represàlies... Tot això no eren més que deixalles de la guerra carlina. "
A Felip, de txiquetet li va mossar un ruc que li dixe una cicatrís al làbio. Ere traginer d'ofici. Se'n va anar a Barcelona, va estar tres anys i después torne a Batea. Se ven pa soldat, a una quinta de la reina. L'any 1.856 deserte de l'etxèrcit (guerra de Marruecos). I de València a Tortosa se les apanye sense pagar la fonda. Al desembre va a ca Juan Bautista Figueras -ric comerciant de Xerta- se declare facciós i li demane 800 duros. Lo detenen i el lleven a Tortosa. Té amics que li aiden a futxir pero no ho conseguís. Lo condenen a 16 anys de presó a Barcelona. De Barcelona lo lleven a les obres del Canal d'Urgell, d'allí s'escape enganyant al capatàs i disfrassat, en 30 presos més. Lo detenen i el lleven a Lleida. Se torne a escapar i el 2-3-1861 va a Batea a veure a Pau Figueras, lo lleve als Plans de Caseres, l'estrangule i en dos pedres lligaes al coll lo tire a una bassa. En papers firmats en blanc per Pau li demane a la seua dona -Miguela- 16.000 duros. Ni lleven 3.000. Lo 15 de març se descubrís lo cadàver. S'escape en les ferradures del cavall al revés, se canvie de nom: Federico Estella. L'etxèrcit li interferís una carta dirigida a su txermà, a on li divee que estae a Sevilla (plegae el paper com si fuere un abanico i escrivie al llom). Dos comisionats lo troben a una fonda, lo detenen i el lleven a Gandesa. Li fan Consell de Guerra per lo d'Urgell i el condenen a que s'ejecuto la sentència a Batea.Lo dia 2 de txuriol de 1861 lo lleven a Batea i el fussilen en lo demà en 4 tiros a la plaça. L'enterren davant de la iglésia, quan tenie 28 anys, pa que el píson tots los que vaen a missa. La seua família, que viu a Gandesa, mai la pise, pa entrar a la iglésia la voltetxe. Tomás Figueras de Batea, fill de Pau, se va casar en Susana, la filla de Miguel Bielsa "Belsa", de Fabara. Molts agüelos de la comarca se saben més o menos de memòria trossos d'este llibret que va editar la família Figueres. Admirat per uns i despreciat per uns altres, la seua vida s'ha convertit en una leienda que ha dixat frasses fetes que formen part de la nostra cultura: "És més lladre que Cassola" 

Tercera Parte

Cargado el ladrón Casola
de grillos y de cadenas
a Gandesa lo remiten
donde un Consejo de Guerra
por los sucesos de Urgel
y heridas del centinela,
sin que faltase ni un voto
a la muerte le condena,
mandando para humillarle
y agravarle más la pena,
se ejecute la sentencia
en su villa de Batea.
Para esto el dos de julio
lo traen desde Gandesa,
y al punto puesto en capilla
veinte y cuatro horas le dejan
de tiempo, para pensar
en su alma y su conciencia.
Tres sacerdotes acuden
para auxiliarle, y encuentran
que el que fiera había sido
ahora es más que fiera.
Le aconsejan confesarse,
y él contesta: No me vengan
con confesiones, ni nada
que a catolicismo huela.
Todas las veinticuatro horas
los sacerdotes alternan
en predicar; pero en vano,
porque Casola les niega
que la Santa Religión
sea más que una tontera.
Hasta los diez mandamientos
que la Ley de Dios ordena,
dice que no son de Dios,
ni de la naturaleza,
sino invención de los hombres
para la esclavitud nuestra.
Si un padrenuestro le piden
que rece con reverencia,
responde ser fanatismo
cuanto prescribe la Iglesia;
y que por eso quince años
hace ya que no reza,
que no ayuna, ni oye misa, 
ni comulga, ni confiesa.
En fin, no habiendo argumentos
ni razones que le muevan
a contricción de sus culpas,
obstinado persevera
toda la noche y entonces
le amenazan y recuerdan
que si muere impenitente
no le concede la Iglesia
tierra sagrada a su cuerpo;
y él sin vergüenza contesta
que eso de la sepultura
es también una tontera,
pues no puede tener más
una tierra que otra tierra...

 Article publicat a "Lo Portal" de Nonasp, nº 95, juliol-agost, 1992.
Lo meu agraïment a Miquel Suñé, ex-batlle de Batea.

Midi: L'atac a Gandesa, Valdeltormo

   Huellas y horizontes    -   @ Lola Bielsa

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres